KYRA KYRALINA

Els relats dIstrati ens capbussen en el realisme èpic de la seva infantesa i joventut al delta del Danubi, des don es comerciava amb lImperi otomà, i en el món agitat de la Mediterrània oriental. Els seus protagonistes són gent lliure, tal vegada nàufrags dun món canviant amb un destí fascinant. Del cicle dAdrian Zografi, lalter ego de lautor, nexcel·leix Kyra Kyralina, publicat lany 1923 amb pròleg de Romain Rolland. Lescriptor francès anunciava als lectors que es trobarien amb un «narrador nat» i que «un cop començada una història, ningú no sap, ni ell mateix, si durarà una hora... o mil i una nits». A Kyra Kyralina, Stavru ens narra les peripècies a la llar materna al port de Braila, la vida viciada per un turc i, finalment, la recerca desesperada de Kyra als harems de Constantinoble amb el colofó de la descoberta de lamistat i la llibertat. A les nostres lletres, lobra istratiana va ser molt llegida durant la dècada dels vint i trenta gràcies a lamistat dIstrati amb Pere Foix i Cases, amb qui va coincidir a París, que, testimoni de lèxit francès, el va traduir tot seguit. Més tard, «lenorme capacitat narrativa daquest gran déclassé» va encisar Jaume Vidal i Alcover. Ara, traduïts aquests relats del romanès, es fa palès lestil més fresc i viu dIstrati. Àvid de lectura i compromès amb lamistat, lhome i la paraula, Panait Istrati va néixer a Braila (Romania) el 1884. Fill natural duna bugadera romanesa i dun contrabandista grec, va ser un escriptor autodidacte que va utilitzar principalment la llengua francesa, si bé va voler autotraduir-se al romanès. Amb una vida atzarosa, va viatjar com un aventurer fins a establir-se el 1921 a França, on, desesperat per la tuberculosi i la mort de la seva mare, va intentar suïcidar-se. Els seus manuscrits van arribar a Romain Rolland, que el va titllar de «Gorki dels Balcans». A causa de la crítica que va fer del sistema opressor soviètic després de la seva visita a lURSS, una gran part dels